L’extraordinària vida d’en Tomeu Valent de Júlia Costa
De bella antuvi cal dir que sí, de debò que en Tomeu Valent va tenir una extraordinària vida perquè “va néixer a prova de pestes i malures i amb ganes immenses de viure” que li permeté superar els moments vitals, històrics atzarosos i violents de gairebé tota la centúria del s. XIX.
Júlia Costa amb mà ferma ens va narrant les aventures d’en Tomeu nat a Balconera (acrònim de Barcelona), fill d’una prostituta que a la mort de la mare acaba essent recollit per Vella Valenta qui “rumbejava una autoritat moral” i criat en un convent on la Mare Superiora (superior en tot fins en alçada física) li ensenyarà l’essencial i “una mica de lletra” perquè pugui valer-se i sortir-se’n justet davant de la paraula escrita. Dues dones que faran de mare i pare d’un infant que a deu anys haurà sortit del convent per fer la vida de carreter.
La simbologia del camí ral o de la carretera com a via útil dels entrebancs vitals que haurà de suportar: guerres carlines, la desamortització de Mendizabal, dos parelles: un matrimoni amb una criatura i una amistançada arrabassades totes tres per la mort sense contemplacions; el somni d’anar i França, on es creia “que lligaven els gossos amb llonganisses” i, fins tot, seguint teories utòpiques el mena a les Amèriques per descobrir que la mentida, la violència el segueix allà on vagi. Al final és al sud de França on troba la pau amb una dona de la qual tindrà descendència i pot arribar a conèixer fins i tot al besnét.
L’obra escrita amb una tècnica lineal a la manera de la novel·lística segle XIX comença des del naixement fins a la mort, amb episodis de durada desigual, sense cap salt temporal; té en l’estil i el domini de les estructures del llenguatge una qualitat que no passa per alt al lector i la fa amena i entretinguda perquè L’extraordinària vida d’en Tomeu Valent és un llibre d’aventures d’un personatge fictici dins el pas real de la Història, sobretot, de Catalunya, del segle XIX.
Glòria Calafell
Filòloga, poeta i artista
(2021)
