TARDOR
Pel camí de les ombres s’esmicola la tarda,
les magranes s’apleguen al taulell dels xinesos.
Una boira pietosa embolcalla pomeres
i la tardor mandrosa acomiada escalfors.
Pel camí de les ombres s’escapoleix la mosca,
estiuenca i molesta, familiar i tossuda.
Les papallones minven, han completat el cicle
i ara moren inútils, purpurines i pols.
Pel camí de les ombres les castanyes fumegen,
les fulles s’esvaloten als roures dels jardins
i al pati de l’escola han tornat les rialles.
Pel camí de les ombres les orenetes fugen,
els matins ara apleguen silencis de falciot
i les noves falgueres verdegen vora el rec.
Júlia Costa, poemes inèdits
