20.3.20

COBLES POBLE-SEQUINES DEL CONFINAMENT (1)




Més d'una persona coneguda em demana literatura i opinió sobre el tema central dels dies que ens acullen. De moment tan sols se m'acudeixen frivolitats com aquestes, la meva inspiració no es troba en el seu millor moment:




Fa com qui diu, quatre dies,
ens fotíem dels xinesos,
i ara en això d’aquest virus
ells ja son uns grans entesos.

I els coreans, ja ho veieu,
la pandèmia han controlat
i aquí encara no entenem
el perquè ens han confinat.

Fa una setmana tot just
fèiem vida rutinària,
i ens han donat un disgust
que ja em provoca urticària.

Dibuixo, llegeixo, canto,
escric guasaps a tot déu
i em poso la mascareta
quan surto pel meu conreu.

D’acudits tothom en pensa,
buidem el supermercat,
i enyorem la vida antiga
i l’antiga llibertat.

Em deien: ‘encara ets jove’
i ara sóc del grup de risc,
aviat canvien les coses
en aquest món imprecís.

Teletreball, cap a casa,
criatures engabiades,
sort dels ipods i tauletes
que van ser tan bescantades.

Dels polítics inefables
ni ho comento, no m’agrada
que m’ho expliquin tot a mitges
i que em tinguin arrestada.

Què hi farem. Ben poca cosa
es pot fer en aquest moment.
Si t’escapes, ve un urbano 
i et botzina amablement:

-Jaia, vaig cap a casa,
i no aturi el seu camí,
que la propera vegada
la multaré si o sí.

Ja sé que al nostre planeta
hi ha gent que està molt pitjor,
i que, per cert, aquests dies,
no veig al televisor.

Avui molt ben habillada,
he anat a comprar manduca,
i ja no penso sortir
si no és que tot  em caduca.

Bé doncs, què us haig d’explicar?
en aquesta situació
tots esteu si fa no fa
i en perill d’estar pitjor.

Paciència doncs, a llegir,
a mirar-nos culebrots,
a fer puntes al coixí
i a telefonar els nebots.

(continuarà)