19.12.16

NADAL, 2016


NADAL, 2016



Enmig de multituds retrobarem silencis,
penjarem fanalets i papers de colors.
Lluentons fets d’espurnes de mirallets de pluja
encendran  noves torxes pel camí dels pastors.

Amb farina de neu, amb àngels i amb dimonis,
amb àvies amb filoses i un pescador pacient,
amb llenyataires vells i rabadans escèptics,
conformarem un poble igual i diferent.

Un infant, una cova, un pare i una mare,
una mula i un bou, les antigues cançons,
uns records esvaïts, avantpassats que tornen
als instants que acomboien les neules i els torrons.

Un any que ja s’escola pel cistell de la vida,
uns reis que cerquen sempre un miracle imprecís,
una pau a la terra que sembla tan llunyana,
la bona voluntat, que acull el desencís.

Una esperança encara, imprescindible i sàvia,
un camí il·luminat per un estel etern,
i la gent que ens estima i paquets amb llaçades
al balcó de la llar, en un mati d’hivern.

Júlia Costa, desembre 2016

3 comentaris:

Ramon ha dit...

Preciós poema, Júlia.
Bon Nadal!

Josep Aguilera Torres ha dit...

Meravellosa disbausa de colors,quietuds a les valls,per damunt l'estrella d'esperit nadalent.
Gracies per enlluernar-nos amb la poesia.
Bones Festes,Una abraçada.

Júlia ha dit...

Gràcies pels comentaris, Ramon i Josep.