4.4.16

ABRIL







Un antic poema, breu i que m'agrada força:

ABRIL

Ha florit calabruixa
entre el silenci eixarreït dels camps.

Sota el sostre, esquitxat de lluminàries,
de la gran catedral de l’infinit,
un orgue restaurat, torna a la vida.

Res no serà com era. Tot comença.
Damunt les tombes, juguen els infants.



Júlia Costa, poemes antics