11.9.15

LA PÀTRIA SENZILLA








He travessat els camins de l’ahir,
fins a la vila dels dies de festa.
Ceps i bardisses, timó i romaní
i als cims més alts l’orgullosa congesta
que reflectia la llum del matí.
Vora el perill d’escarpades cingleres
un aligot dibuixava banderes.

He escoltat cants, i llegendes antigues,
rondalles velles i fets del present,
he trobat sempre mirades amigues,
i fins i tot l’enemic inconscient
que m’oferia pomells fets d’ortigues.
En una balma, records de batalles,
fusells perduts, oblidades mortalles.

He estat a fires, marxants de la sort
venien fum i boirina i estrelles,
he vist tavernes greixoses al port
i ramats nous amb daurades esquelles
i l’urc de creure en miratges de mort.
Fatxenderia, palaus verticals,
nous gratacels als carrer dels hostals.

Què és un país?, preguntava el captaire,
i el viatger desterrat de l’orient,
el lladregot, l’imprudent trabucaire,
i els refugiats de la balma del vent
arrossegats per la força de l’aire.
La terra hostil no coneix les arrels
ni entén el cant coratjós dels fidels.

He travessat les petites contrades,
i els grans suburbis i els curts viaranys,
no em plauen gens les estàtues daurades,
ni els grans castells, ni els herois d’altres anys,
ni les princeses ni els caus de les fades.
La meva pàtria és senzilla i banal,
millor una ermita que una catedral.

Vull una terra de pau i treball,
sense fronteres i amb portes badades,
amb un riuet que travessi una vall,
flors als balcons i boniques tonades,
la de la joia, la vida i el ball.
I tan senzilla i petita seria
que tot el món allà dins hi cabria.

Júlia Costa, Les fràgils paraules, 2015

8 comentaris:

Miquel ha dit...

Amb tu :

"...Vull una terra de pau i treball,
sense fronteres i amb portes badades,..."

Ramon ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ramon ha dit...

Bellíssim i oportú el teu poema. Estic segur que recull el sentir i el desig de molta, molta gent, entre la que m'hi trobo. Vers a vers.
Paraules senzilles vestides de pau. Fan tanta falta!.
Gràcies Júlia.

Júlia ha dit...

Gràcies, Miquel i Ramon, les exaltacions patriòtiques em fan repelús, no hi puc fer més.

M. Roser ha dit...

I jo també vull una pàtria com aquesta i que sigui lliure!!!

Júlia ha dit...

M.Roser, la llibertat també és un concepte molt manipulable, he de dir que ara per ara no em sento gaire oprimida però aleshores ens hauríem de posar d'acord en què entenem per llibertat...

Júlia ha dit...

Ho diré amb un altre poema:

EL MIRATGE DE LA LLIBERTAT

La llibertat és la capacitat d’escollir (dels diccionaris)

Miratge d’una vida sense murs,
sense doctrines, sense prejudicis,
la llibertat tan sols és un fantasma,
una ombra que es passeja a poc a poc
pels carrers que voregen la gran cova
on ens movem creient que tot és cert.

Podem triar tan poques excepcions!
Ni el lloc on néixer, ni el clos familiar,
ni aquests contemporanis, ni la història
que ens ha tocat de viure, ni tan sols
triem el tarannà, ni la bellesa,
ni els bons moments, ni els temps de les tristors.

Tan sols algun instant, puntual i breu,
seguim per un camí que ens abelleix
sense saber, però, cap on portaven
tots els altres senders. La llibertat
ni que sigui tan fràgil, va lligada,
a la incertesa, a la inseguretat,
a la fragilitat de l’existència.

És per això que tenen molt prestigi
les doctrines ja siguin religioses
o bé polítiques, que amollen solucions,
a tots els dubtes del mar de la vida,
amb respostes sovint molt més incertes
que les pors que ens sacsegen i trasbalsen.

Júlia

M. Roser ha dit...

Però ningú ens pot prendre la llibertat d'il·lusionar-nos per un somni...