14.5.15

PAISATGE URBÀ


PAISATGE URBÀ

L’home s’adorm damunt d’un jaç precari,
al portal d’una casa qualsevol.

M’ha dit algú que és ben inofensiu,
que fins i tot va ser un infant alegre,
un jove amb il·lusió, que es va casar,
i que va rumbejar sense aturada
en cotxes nous, la seva bona estrella.

I que un dia, com un castell de cartes,
tot el seu món va esdevenir ferralla.

No vol res. No diu res. I sobreviu
com tants altres com ell, entre les ombres
que les arnes roseguen amb constància.



Júlia Costa, poemes inèdits, 2015

4 comentaris:

Miquel ha dit...

I l´iglesia de Sant Pau al fons...
M´agrada.
Salut

Imma Cauhé ha dit...

És una realitat que es troba cada día més, i que bé ho has sabut dir.

Júlia ha dit...

Gràcies, Miquel.

Júlia ha dit...

Gràcies, Imma, contenta de veure't per aquí.