1.12.14

PAISATGES DE BATEA



PAISATGES DE BATEA


S’abalteixen les pinyeres
I pels camps endormiscats
hi ha plantades les quimeres,
els desitjos, les banderes,
i els malsons dels vells combats.
S’esmunyen boires lleugeres
sota els pins empolsinats

San Miquel vetlla la vila,
el dimoni jeu, vençut,
i pel carrer que s’enfila
llisca una tarda tranquil·la
sense plànyer el temps perdut
mentre el Picatxo vigila
des del ponent fins al sud.

A la Font de Llavà espera
la  fressa d’un vell ramat,
l’oreneta fugissera,
el cant de la  bugadera.
I un infant enjogassat
que confon la primavera
amb un doll d’eternitat.

Preguen ànimes pietoses
a la Verge del Portal
Als masos s’obren les roses,
les vinyes estan mandroses
i floreix el ruderal
entre el cant de les aloses
i una orquestra sideral.

Per les runes ennoblides
senyoregen els Templers,
mentre dames ben vestides
filen flocs de margarides
al carrer de Cavallers
i esclaten a les eixides
els geranis matiners.

Als cellers el vi madura
tendrament, a poc a poc.
Se sent un gos que remuga,
cerca el seu camí l’eruga
i la llar acull el foc.
S’arrauleix, dolça i poruga,
la capella de Sant Roc.

La predicció d’un llunari
acull l’ombra de la nit,
la sonsònia d’un rosari
i aquest pas del calendari
tan temut i tan sentit,
la silueta del Calvari
i la Punta del Mosquit.



Júlia Costa, 2014 (poemes inèdits)

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

És preciós, Júlia, aquest poema. Més encara per a qui coneix aquells espais.

Anònim ha dit...

Molt bons els poemes, aquest en especial. Felicitats.
H. de Wittenberg

Júlia ha dit...

Gràcies!!!