25.9.13

TARDOR



TARDOR

Tornen a atapeir-se les escoles.

Els saltamarges cerquen el botí
a les cruïlles dels camins reials.

Alguns avis més vells i més xarucs
es reuneixen al seu centre de dia
on infermeres esforçades volen
obrir finestres al seu món hermètic.

La tarda, lenta, ajusta el respirall
i els porticons oberts a l’existència
excessiva. 
                    És hora de murmuris
i d’estones que es mouen a pas lent.

Júlia Costa, poemes inèdits (2012)


4 comentaris:

Miquel ha dit...

M´agrada.
Salut

Júlia ha dit...

Gràcies!!!

Xelo IProu ha dit...

és l'hora d'endinsar a la tíbia llum de la tardor... preciós

Júlia ha dit...

Gràcies, Xelo.