19.8.13

PANORÀMICA

 Panoràmica

Han greixat bé la màquina
que mou les maltempsades,
han comptat els fogatges
i els tributs a cobrar,
han encès les fogates
als barris de barraques
i els hereus amb fortuna
han cobrat dividends.

Els fanals il·luminen
solituds sense èpica,
s’ensopeixen els joves
entre sons estridents
i una pena sobtada
s’estintola a la reixa
rere la qual panteixen
els orats presoners.

A dalt d’una mansarda
un pintor embruta teles
amb imatges ombrívoles
d’inexactes malsons.
Una onada massa alta
arrossega la sorra
on vam escriure un dia
el nom de cada vent.

Júlia Costa, poemes inèdits (2013)

4 comentaris:

Miquel ha dit...

M´encanta el primer apartat...

la resta també, pero enten el primer..
salut

Júlia ha dit...

Gràcies!!!

Xelo IProu ha dit...

Els fanals il·luminen
solituds sense èpica,


colpidor

Júlia ha dit...

Gràcies, Xelo!