27.8.13

FER GATZARA, FER TABOLA...





Recupero un poema de fa anys, que va formar part d'un projecte fallit per a un disc de cançons infantils que havia de cantar una dama amb massa feina:

Fer gatzara, fer tabola (1988, cançó infantil)

Fer gatzara o fer tabola,
ni que siguis a l'escola.
Cantar, riure i fer un bon ball.
Xerinola i bona xera,
molta broma cridanera,
saragata i guirigall.
Enrenou, molta barrila,
fins que tots demanin til·la,
disfrutar com un camell.
Embrutar-se com les guiles,
en deu segons fer cent milles
i menjar com un porcell.

Coses tan interessants,
fan al·lèrgia, fan al·lèrgia,
coses tan interessants,
fan al·lergia a tots els grans.

Estar quiets com una roca,
empiocats com una lloca,
i del tot fastiguejats.
Llegir molts llibres didàctics,
detestables i poc pràctics,
amb els fulls desinfectats.
Rentar-se cent cops al dia,
fins que sigui una mania,
l'anar ben net i polit.
Parlar sempre en to correcte,
sense crits, amb molt respecte,
aixecant abans el dit.

Coses tan desesperants,
enlluernen, enlluernen,
coses tan desesperants,
enlluernen tots els grans.

D'això en treus la conseqüència
que has de tenir gran paciència,
amb els que han passat dels vint,
deixant-los per impossibles,
ja que poden ser terribles,
si se'ls desvetlla l'instint.
Que el poder, ara per ara,
és del pare i de la mare
i del veí inoportú,
doncs sabeu que, per desgràcia,
no ha arribat la democràcia
a la llar de cadascú.


Temes tan d'actualitat
no els agrada, no els agrada,
temes tant d'actualitat,
no els agrada dur a debat.





2 comentaris:

Miquel ha dit...

No me lo imagino con música..
¿ puedes darme una idea ?

Júlia ha dit...

Eso sí que no lo sé, soy bastante analfabeta musical pero yo le pondría algo 'brasseniano'